El Nadal dels simis

No per ser un tòpic deixa de ser més cert dir que les festes religioses, i el Nadal en particular, van perdent d’una forma cada vegada més accelerada el seu significat. Els nens reben regals i els grans guarneixen arbres, però el fet que es conmemori el naixement d’una de les figures cabdals de la història de la humanitat ha passat a ser un fet secundari per no dir del tot negligible. Per Nadal omplim grans magatzems, ens afartem d’àpats suculents i ens fem abundosos regals, perquè per Nadal la gent omple grans magatzems, s’afarta d’àpats suculents i es fa abundosos regals. Així de simple i així de buit.

Penso que es pot ser creient o no, però el significat del Nadal forma part del nostre bagatge cultural, de la nostra forma de veure les coses i de la nostra identitat. Cal recordar-ne el sentit, encara que només sigui en el que fa referència a uns valor culturals i històrics, perquè reduir-lo a una simple data per l’oci i el consum és renunciar a una part importantíssima del que som.

No estic parlant de religió, estic parlant de coneixement i de cultura, i si del que es tracta és de que poc a poc siguem tots una miqueta millors, la religió ens hi pot ajudar o no, però definitivament la ignorància o la indolència basades en modes tantmefotistes o buidament consumistes ens acosten més al simi que a l’ésser humà.