De què té por el PSC?

El PSC assumeix que pot perdre pes al govern de Zapatero. Ho publica el Periódico i ho atribueix a una política de revenja per part del PSOE. Aquest passarà factura al PSC a l’hora de formar un nou govern a causa de la sobirania que el socialisme català expressa reiteradament vers el socialisme espanyol: decisió de Montilla de pactar amb ERC contra el desig de Zapatero fer-ho amb CiU, defensa i aplicació de l’Estatut, batalla per un nou finançament, etc. 

Hi ha però una cosa que no acaba d’encaixar en tot plegat i és que si el PSC expressa d’aquesta manera la seva sobirania, el que està fent és prioritzar els interessos de país per sobre dels interessos de Zapatero, i aleshores la pregunta que sorgeix és la següent, què hi fan els vint-i-un diputats de Madrid? O dit d’una altra manera, si la prioritat dels interessos és la descrita, el PSC, amb vint-i-un escons al Congrés dels Diputats, que sumen més que els de CiU i ERC junts, que representen el 12.80% dels diputats del grup socialista, que podrien influir en la constitució de majories o en les condicions per escollir el President espanyol, es preocupa pel pes que pot tenir en el proper govern de Zapatero? Si aquest PSC prioritzés sempre i a tot arreu els interessos que diu defensar podria tenir el pes que desitgés i més. Sense els diputats del PSC el PSOE no és res. El PSC està en disposició d’influir, de governar els ministeris més importants i de fer una política que afavoreixi d’una vegada per totes el desenvolupament d’aquesta Espanya plural que tan predica i que ningú Ebre enllà es creu. Només cal que se n’adoni del que pot arribar a fer i només cal que vulgui fer-ho, però amb aquest complex d’inferioritat tan acusat que mostra no només perdrà pes en el futur govern espanyol sinó que no podrà influir en res, i com en legislatures passades serà de nou ignorat i els seus diputats tractats com a simples robots premedors de botons a les ordres indiscutibles d’una unitat central. Si, no, abstenció.