Un debat que ha demostrat el contrari de tot allò que volia representar, la pluralitat d’idees, de formes i la diversitat democràtica. Només dos candidats, Zapatero i Rajoy, PSOE i PP, res més. I no és així com es debat de present i de futur, primer perquè la democràcia espanyola no és un sistema presidencialista i segon perquè molt probablement els dos partits necessitaran la participació d’altres formacions per poder constituir un govern.
Dit això i si ens hem de cenyir al que hem vist aquesta nit diria que Zapatero ha estat clar i convincent davant d’un Rajoy massa artificial i que venia fins i tot massa preparat. Zapatero parlava i Rajoy llegia, Zapatero es referia al seu interlocutor en segona persona i Rajoy en tercera, Zapatero mirava la càmara amb naturalitat i Rajoy amb inseguretat. En les idees també ha vençut Zapatero. Rajoy ha tingut alguns punts forts, educació i vivenda, però ni en economia ha estat capaç de vèncer l’adversari. L’economia està en plena desacceleració, la productivitat en mínims, els preus a l’alça, la balança per compte corrent en el dèficit més important de l’OCDE i en els mitjans internacionals no es para de parlar dels problemes que poden tenir els bancs espanyols si segueix la crisi financera actual. Rajoy no només no ha sabut aprofitar res de tot això sinó que com un principiant s’ha vist arrossegat pels milers de dades estadístiques, que barrejant moments, períodes i percentatges ha presentat Zapatero.
La resta ha estat més del de sempre. Per Rajoy tot és un desastre, tant que el missatge buit de Zapatero de l’Espanya optimista qualla per si sol. I si concretem, el govern s’ha venut a ETA i Espanya es desmembra, i esclar quan la mentida és tan grossa a Zapatero només li cal posar cara de bon noi i dir que Aznar va dir allò del ‘Movimiento de Liberación Nacional Vasco’ o que Catalunya avui està més unida a Espanya per l’AVE i tot arreglat.
Zapatero és un president i Rajoy un aprenent, llàstima que entremig hi estem nosaltres, mirant-nos-ho tot des d’una barrera que fa temps que hauríem d’haver saltat. Com deia avui el President Pujol cal que hi hagi una “reacció pròpia” perquè sinó el missatge que rebran PSOE i PP és que és igual incomplir promeses i maltractar-nos. Entendran que als catalans se’ls pot mentir i atacar tranquil·lament perquè mai hi ha càstig i sense càstig no som més que un sac de vots.
7 respostes fins ara
Charlie Torres // Febrer 26, 2008 a 2:23 am
Conoce otro punto de vista. El resultado del debate electoral desde el prisma de estudiantes de periodismo, sin un medio que les diga que deben de decir que ganó o uno u otro… Periodismo, esa profesión sin futuro por la que no cobramos ni un duro.
SIN FUTURO Y SIN UN DURO:
http://sinfuturoysinunduro.wordpress.com/2008/02/26/incierto-resultado-del-debate-de-rajoy-y-zapatero/
marta // Febrer 26, 2008 a 10:01 am
Reaccionar, com?
Torribio Blups // Febrer 26, 2008 a 5:48 pm
Una anàlisi magnífica del debat, potser la millor que n’he llegit. Ets un gran comentarista polític, rds –et felicit.
Arqueòleg Glamurós // Febrer 26, 2008 a 10:40 pm
Bon anàlisi!
Jo crec que beneficiarà al PSOE perqué mobilitzarà i motivarà al seu eletorat, però tb a Rajoy pq el seu radicalsime l’ha apuntalat com a lider del PP davant la COPE i Aguirre.
lrds // Febrer 27, 2008 a 12:27 am
Charlie,
Des de la discrepància, bon blog. I el periodisme no és que no tingui futur, en té i molt, el que no sé és si el seu futur està en el món de l’espectacle, del marketing o de la informació. Això només ho podeu saber vosaltres.
Marta,
Reaccionar seria que aquest país castigués aquells que retallen estatuts, que no respecten les decisions del Parlament, que incompleixen acords, que organitzen boicots, que menteixen sobre el que passa aquí, que ens utilitzen com a moneda de canvi per obtenir quatre vots fora o que falsegen la història. I l’alternativa evidentment és qualsevol partit d’obediència catalana perquè “per cadascun dels diputats que perdin aquests partits, no apareixerà pas un escó buit a les Corts. Al contrari, serà ocupat per un diputat espanyolíssim. Al servei fidel d’Espanya i a saber l’estimació que pugui tenir per a Catalunya.”
Torribio Blups,
Moltes gràcies, per comentar i pel comentari.
AG,
No sé si ajudarà a ningú. Per sort som tots cada vegada més escèptics.
Dessmond // Febrer 27, 2008 a 4:11 pm
Jo confesso que el debat el vaig mirar ben poc. I vaig agafar un moment on en ZP el vaig veure realment fluix. Fins el punt que m’he començat a mentalizar a veure com a nou president a en RJ. D’altra banda, l’opció perfecta pel tripartit…
Arqueòleg Glamurós // Març 5, 2008 a 9:14 pm
Eiii! El candidat d’ICv ja ha respost a les teves questions al meu blog!