Guanya el PSOE. Millora els resultats respecte les eleccions del 2004 i s’acosta a la majoria absoluta. Val a dir però que el PP també puja i en un percentatge lleugerament superior. La bipolarització ha funcionat i tot sembla indicar una tendència política a l’americana de simplificació de l’escenari a dos grans partits sense lloc a gaire cosa més.
A Catalunya guanya el missatge de la por al llop. El PSC, amb la campanya més simple de la seva història, s’ha fet amb una victòria molt més clara que la d’ara fa quatre anys. Dels 5 diputats que guanya el PSOE a l’Estat 4 els aporta el PSC. Caldria que això es notés d’alguna manera a Madrid però no ens farem gaires il·lusions.
CiU aguanta. Manté els escons de les darreres eleccions i el resultat del PSOE els obra un important terreny de joc sobretot si la crisi econòmica s’aprofundeix. Tot plegat però no és per llençar coets i cal que CiU es plantegi moltes coses si vol tornar a liderar el país: quina Catalunya vol, quina ha de ser la relació de Catalunya amb Espanya, quin ha de ser el seu paper a Catalunya i a Espanya i sobretot qui ha de liderar un procés no només de lluita partidista sinó de motivació i de reacció social. De les respostes a aquestes preguntes en pot sortir el catalanisme del segle XXI: sobitanista o autonomista, desacomplexat o resignat. De moment perplex.
ERC s’enfonsa. El fracàs ha estat rotund i absolut. De 8 a 3 escons i una pèrdua de 400,000 vots. Segur que en la patacada hi ha pesat el vot útil i la baixada de la participació, però si això ha estat així ha vingut generat per la pròpia incapacitat del partit per donar una imatge clara i coherent del que es vol i del que es pretén. És avui a ERC a qui li convé fer més autocrítica que a ningú i a qui li cal una reformulació de l’estratègia dels darrers deu anys. Caldrà una reorientació dels objectius i a la llarga una reestructuració de l’estructura del partit. Segurament aviat veurem canvis de persones i probablement de voluntats. M’atreveixo a fer un pronòstic: la primera víctima del resultat d’aquesta nit serà el govern tripartit.
4 respostes fins ara
rA // Març 10, 2008 a 2:41 pm
Deixa’m afegir dues consideracions
1) “És avui a ERC a qui li convé fer més autocrítica” Millor li hagues anat si hagues fet la autocritica quan va perdre un quart dels seus vots a les eleccions a la Generalitat. No va haver-hi ni critica ni res, el tripartit es va repetir, i un quart mes de vots volen.
2) Als EE.UU. el sistema electoral afavoreix el bi-partidisme i molt: si no guanyes un estat sencer no tens ni vot ni veu per a escollir el president, que es el que compta. A Espanya el bipartidisme esta pujant despit un sistema electoral que no l’afavoreix especialment.
Dessmond // Març 11, 2008 a 7:14 pm
No crec que una conseqüència dels resultats sigui el trencament del tripartit. A menys que un congrés d’ERC giri la truita de tal forma que la cúpula actual vagi de pet a les escombraries.
Hi havia motius abans d’aquests resultats per fer l’autocrítica que li suposes a l’aparell.
Molt d’acord amb els apunts de’n RA.
Arqueòleg Glamurós // Març 11, 2008 a 8:06 pm
Si ERC retorna a la polítca ultramontana indepe dels 90’s que es vagi preparant per tornar també a aquells històrics resultats de 14 diutats i un congresista… de fet és el que havien intentat amb la patètica i, aquesta si, ultrasimplista campanya basada en repetir mil cops el mot “independència”.
lrds // Març 11, 2008 a 11:08 pm
rA,
Hi estic d’acord.
Dessmond,
A això em refereixo.
Arqueòleg,
Tens raó però es pot fer sobiranisme de moltes maneres i no té perquè ser ultramontà.