Un relat simple, clar i concís i una estratègia perfecta. Si tu no hi vas ells tornen. Que ve el PP i per evitar-ho només hi ha un nom, Zapatero. Això dit i repetit per una munió de mitjans afins i amb el control de totes les institucions del país.
El PSC és un partit que té frontera amb tots el altres. Es troba al bell mig de la política catalana i això és centralitat. El PSC és federalista i constitucionalista, catalanista i unionista, catalanoparlant i castellanoparlant, noucentista i juanista (de Juani), socialdemòcrata i social-liberal, intel.lectual i simple , pijo i obrerista, utòpic i pragmàtic, baixllobregatí i santgervasià, ecologista i realista. Tota una amalgama brutal que unida al control institucional el converteix en una màquina electoral perfecta. El PSC és un instrument de luxe per guanyar vots i per guanyar eleccions. Només té un problema, més enllà del missatge de la por què ens proposa?
Els socialistes catalans han obtingut el millor resultat de la seva història i lliuraran al PSOE 25 diputats. A Catalunya el PSC treu catorze diputats de diferència a CiU i 18 al PP i dels cinc diputats que puja el PSOE 4 els obté a Catalunya. La pregunta és: el PSC tornarà a anar a Madrid de comparsa o es voldrà fer notar? S’acosta la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la negociació del nou finançament i la decisió sobre el nou model de gestió del Prat. Hi ha temes cabdals i dels que se’n parla menys com el futur de l’Euroregió o del corredor mediterrani i la MAT i el quart cinturó depenen en bona mesura del que es decideixi a Madrid. No dic ja que el PSC hagi de recuperar el grup parlamentari però actuarà com sempre donant un suport incondicional a Zapatero o es comportarà com el primer partit de Catalunya? Ho sabrem aviat però de la resposta a aquest pregunta depèn que entrem en una etapa de cert redreçament de la situació del país o que persistim en una provincianització que pot ser definitiva.
3 respostes fins ara
Julio // Març 12, 2008 a 9:01 am
Por qué razón querría comportarse el PSC como el primer partido de Catalunya? Con los votos garantizados por el miedo al PP, con esa máquina perfecta que describes para conseguir votos, qué otra razón podría quedarle? Tendrías que convencerme primero de que los partidos se mueven por algo más que por votos
. Diré más: si lo que garantiza los votos al PSC es el miedo al PP, y esto último está provocado por una evidente política anticatalana, ¿por qué iba el PSC/PSOE a intentar evitar esa política? En el fondo le conviene, además ambos partidos son igual de centralistas, o al menos a mí me lo parecen. Otra cosa distinta es que el PP se de cuenta de que le será difícil gobernar si no consigue mejorar su imagen aquí, bien para conseguir más votos o bien para que el PSC tenga menos. Y con lo fácil que resulta engañar a la gente, dudo que cualquiera de esas estrategias se traduzca en beneficios reales para el votante de a pie. Uff, estoy negativo, eh?
lrds // Març 12, 2008 a 9:54 pm
Podria fer-ho per molts motius, però si és cert que els partits només es mouen pels vots, hauria de fer-ho per això, per una qüestió d’incentius electorals. M’explico: L’argument de la por és efectiu però no etern, a Felipe González va deixar de funcionar-li l’any 1996, per altra banda tard o d’hora el PP rectificarà l’estratègia. Tenen clar i és cert que l’anticatalanisme dóna més vots fora de Catalunya que els que resta aquí, però amb el que no comptava el PP és que aquest anticatalanisme mobilitza vots de gent que s’haurien quedat a casa o que hauria votat altres partits i que finalment es decanta pel PSC. Finalment, CiU, ERC i ICV tard o d’hora aprendran a reaccionar a aquest missatge de la por, denunciant-lo o aprofitant-se’n. Per tant, el PSC per mantenir els resultats no es pot quedar quiet.
marta // Març 13, 2008 a 9:54 pm
Que complicat! Entendre una mica de política et fa odiar-la cada vegada més!