La Rosa de Sang

Per si no n’hi va haver prou amb el trist i ridícul espectacle ofert pels partits catalans en la negociació de l’Estatut, pot ser que ben aviat en visquem la segona part. Ignorant de mi pensava que el finançament ja es va acordar (i retallar) quan es va negociar l’Estatut, que el que diu l’Estatut era el que calia aplicar, i que els punts de desacord eren els que s’havien d’acordar amb Madrid. Doncs no, ara resulta que cal negociar de nou la posició que tindrà el tripartit en la negociació amb el govern central i a continuació cal negociar també la posició que adoptaran el tripartit i CiU en la mateixa negociació. Espero almenys que tantes converses serveixin per adoptar una posició unitària i de força que no sigui traïda ni a mitja ronda de contactes ni en una nit de fosca a la Moncloa. Veurem.