La Rosa de Sang

Potser no ens entendrem en les qüestions emocionals, però més enllà d’un romanticisme que ens agradi o no va cada vegada més de baixa, Catalunya i el País Valencià estan unides per uns interessos econòmics poderosíssims que van des de la clara necessitat de desenvolupar l’eix mediterrani fins a l’inajornable compromís per reduir un dèficit fiscal que ofega les dues comunitats. Fa temps que es van detectant moviments en aquest sentit i el darrer ha estat la trobada dels Consellers d’Economia de les dues Generalitats, Antoni Castells i Gerardo Camps, per buscar de fer un front comú en la propera negociació del finançament. A aquest front se li podrien acabar afegint les Illes Balers que es troben en una situació similar, i sembla que això pot anar de bo perquè ja n’hi ha més d’un que es comença a posar molt nerviós.

Diu l’Enric Juliana avui a la Vanguardia que “catalanes de izquierdas y valencianos de derechas pueden ir de la mano porque, en una perspectiva de crisis económica, emergen con fuerza sus intereses comunes”. I és cert perquè davant d’una forta crisi immobiliaria i més enllà d’un sector turístic que té més competència que mai, avui la logística i el transport són elements estratègics pel creixement d’unes economies que basen el seu model productiu en un immens teixit de petites i mitjanes empreses. Si no és cap secret que l’eix que va d’Almeria a Milà és el segon eix de desenvolupament a nivell europeu, tampoc ho és que per anar cap a Europa la via més ràpida no passa precisament per Madrid.