Però la informació que hauria d’arribar-nos des del periodisme austríac és el recorregut històric de Fritzl per un sistema que ha hagut de fallar en algun moment per permetre tota una vida de reclusió i abusos en una ciutat de l’anomenat Primer Món.
Es tracta d’un article de la Mònica Terribas a l’Avui d’avui en el que es planteja el paper que han de tenir els mitjans de comunicació en les notícies de successos. Penso que més enllà dels relats de les accions delictives o criminals, els mitjans s’haurien de plantejar què són i quin és el seu objectiu. Caldria que discernissin entre si el seu fi com a mitjans de comunicació és comunicar o en tan que empreses d’un sistema de lliure mercat és el de maximitzar el seu benefici. Segur que es pot estar en un entremig, però molt sovint se situen en l’extrem més crematístic. Quan el Mundo o la COPE fan anticatalanisme, no fan només anticatalanisme sinó que venen diaris i capten oyents en un sistema pervers que es retroalimenta. I és que alguns innocents ens pensem que la finalitat dels mitjans de comunicació és la d’informar, quan la realitat diu ben clarament que no és altra que la de simplement vendre notícies.
7 respostes fins ara
Julio // Maig 4, 2008 a 1:13 pm
En mi opinión es todavía peor: no sólo su finalidad es vender noticias, sino que las crearán primero si no existen.
lrds // Maig 4, 2008 a 10:59 pm
Tens raó, les creen o les distorsionen de tal manera que en fan apetitós el seu consum encara que sigui per pur morbo.
Artur // Maig 5, 2008 a 1:43 am
Escorcollar i esbrinar els motius pels quals algú ha esdevingut un monstre i les raons per les quals això no s’ha pogut detectar en una societat moderna és un dels reptes de les ciències socials. Tanmateix sempre busquem que “algú”, aquell estat-providència, utòpic, ens ho expliqui. Quan aquest Estat-vigilant no cumpleix, ens deixa garratibats.
De totes formes, i òbviament des del punt de vista liberal, entenem que la societat no és perfecte, no ho serà mai i probablement sempre tindrà casos abominables. D’aquest esgarrifós cas podem aprendre que la malignitat està a cada cantonada i que no sempre la podem detectar tan fàcilment, encara que les pel·lícules ens ho presentin tan fàcil….
lrds // Maig 5, 2008 a 2:02 pm
Artur,
Crec que l’article no diu que hagi d’existir cap estat providència que faci això o allò, tan sols diu que els mitjans de comunicació haurien d’anar més enllà d’explicar-nos detalls morbosos.
Per altra banda, no cal aquest cas per entendre que la malignitat està a cada cantonada, `per això només cal que et miris el telenotícies. I la societat no és perfecte, cert, però com diu Soros ‘la perfecció és inabastable, però allò intrinsecament imperfecte és susceptible de millora infinita’, per això cal que actuem no pensant en la irremeiable malignitat del present sinó en la seva evitabilitat futura.
Artur // Maig 6, 2008 a 11:26 pm
Sovint també ens preguntem com és possible que en plena societat tecnològica, del segle XXI, existeixi encara aquesta violència familiar amb els més febles. Probablement perquè la societat ha progressat en aspecte científics, tecnològics, sanitaris, urbanístics, socials, etc, però en canvi les persones seguim tenint un cervell, un pensament, unes creences i unes actituds que no han evolucionat a la mateixa velocitat que els canvis tècnics.
És cert, la perfecció és estèril, l’error implica canvi i millora. De totes maneres el que volia dir és que som conscients de que sempre existirà aquesta maldat, potser residual, però això no ens ha de convertir en escèptics. Ans al contrari, ens esperonarà a buscar solucions.
rA // Maig 10, 2008 a 2:40 am
Crec que s’ha de fer una distincio entre mitjans publics i privats. Els publics haurien d’informar, i punt. Els privats son lliures de proveir la informacio com mes els hi plagui.
lrds // Maig 10, 2008 a 3:03 am
rA,
Tens raó, només faltaria, però jo com a usuari d’aquests mitjans tinc tot el dret a criticar-los quan fan alguna cosa que a mi no m’agrada. Per altra banda, penso que hi ha unes normes d’ètica periodística que molts d’ells se salten a la torera. Ningú els dirà que tanquin, però això no vol dir que no se’ls pugui dir que venen merda. Sí, molts mitjans venen merda i molts consumidors la compren. Doncs molt bé, si es posen d’acord en el preu, cap objecció.