Catalunya puede negociar, sí; pero ya no puede esperar más. Y, sobre todo, no puede aceptar que se le diga que “Ara no toca”.
És un discurs autonomista però és un discurs fet amb fermesa i voluntat de defensa dels interessos dels catalans. Cada vegada hi ha més gent que diu que quan el President Montilla hagi de triar entre Catalunya i el PSOE triarà Catalunya. Això només ens ho dirà el temps, mentrestant l’enfrontament amb el govern de Madrid va prenent cada vegada més i més cos, i del coratge del PSC i de la unitat dels partits catalans en depèn que batalles com les del finançament s’acabin guanyant.
3 respostes fins ara
Papitu // Maig 11, 2008 a 9:59 am
Unitat d’acció en els moments claus, una assignatura pendent dels partits catalans.
Joan Arnera // Maig 11, 2008 a 1:37 pm
A mi em sembla que no hi ha cap enfrontament real entre Montilla i el govern de Madrid. Tot és una cortina de fum, home! Si Catalunya depèn del coratge del PSC, estem ben fotuts, francament!
lrds // Maig 11, 2008 a 2:09 pm
Papitu,
És l’assignatura pendent, efectivament.
Joan,
No ho sé, per això dic que ho veurem amb el temps. De totes maneres si Catalunya depèn del coratge del PSC estem fotuts, potser sí, però si depèn de la capacitat de lideratge, de visió i d’illusió de CiU o de la capacitat de govern, d’organització i de coherència d’ERC no estem precisament millor.