La Rosa de Sang

M’he empassat tot l’esborrany sobre la refundació del catalanisme que es discutirà en el 15è Congrés de CDC. Deixant de banda el moll de l’os, el dret a decidir, al que m’hi referiré en un proper article, trobo que hi ha fragments molt interessants com els d’immigració, integració, estat del benestar, política mediterrània, europea, Catalunya global o medi ambient. Representen una aportació a un debat d’idees que per por, per incomoditat o per desídia ha quedat aturat o fins i tot embarrancat en un fangar de prejudicis i de demagògia. Llegint el text, CDC es vol situar en un espai social-liberal que pretén abraçar tot el que va des d’un centre-dreta moderat fins a l’esquerra no radical. S’ha parlat molt de si aquest manifest era una OPA a ERC, però llegint-lo detingudament, en els seus aspectes socials sembla més un intent de desbordar el PSC que una altra cosa. I crec que si el que diu s’ho creu i quan sigui possible ho implementa, es presenta per CDC una gran oportunitat.

El PSC ha passat de ser el partit de les elits intel•lectuals barcelonines, del progrés social i del canvi, a ser un partit conservador, sense idees noves, sense ideologia i sense ambició. És cert que guanya eleccions, però més enllà de ser una màquina de recollir vots no genera precisament il•lusió. Es vota el PSC a la contra, perquè és un mal menor en les eleccions generals, o perquè és el partit natural de molta gent que no s’acaba de sentir identificada amb el caràcter nacional del país. Un partit amb una base ideològica tant feble és un partit increïblement dèbil.

El document de CDC parla diversos cops de la capacitat de convèncer i de la capacitat de seduir. Parla de fer de Catalunya un projecte atractiu per molta gent que no s’hi acaba de sentir identificada i parla de crear il•lusió. Caldria que el partit trobés la forma d’implementar aquest missatge renovador, però també és veritat que per fer tot això cal molt més que un document ideològic. Per exemple, cal deixar clares les prioritats, perquè molts estem farts de veure que cada vegada que cal un pacte o un acord CiU s’oblida de tot el bagatge ideològic i passa a la defensa dels interessos més espuris. Per altra banda, cal veure com queden determinats líders polítics que han perdut molta credibilitat en els debats recents, especialment amb el de l’Estatut. I sobretot, cal saber què en pensa de tot plegat UDC o certes patums de CDC que es dediquen a llençar missatges incendiaris cada vegada que suposadament s’ataca la puresa de la nació.

Ve una època de congressos especialment interessant pel que pot significar un profund debat d’idees sobre el futur d’un país desorientat i desanimat. De moment hi ha gent que s’ha posat a parlar i a debatre. Es pot estar d’acord o no amb els seus posicionaments, es pot discrepar i discutir quan faci falta, però pel país és infinitament més valuós qualsevol debat de contingut que passar-se tot el dia clavant-se punyalades.