El Toni Soler ens ve obsequiant els diumenges en els seus articles a La Vanguardia amb curtes però ben lúcides anàlisis sobre la crisi a ERC. Deia el 18 de maig:
Se acerca la final four congresual de Esquerra, y continúa el debate de ideas entre los distintos sectores en liza, golosos de un pastel que pronto será pastelito, si nadie lo remedia. Después de acusar a Carod-Rovira de no tener un calendario claro para llegar al 2014, el sector de Joan Carretero ha hecho pública su hoja de ruta,que prevé a) mayoría absoluta de ERC, b) proclamación de la República catalana en el Parlament, c) referéndum de autodeterminación, y d) enviar delegados a Madrid y Bruselas para negociar los “detalles”. Hala, amb dos collons. Y uno se pregunta: A los demás, ¿cómo no se nos había ocurrido?
Llestos com pocs, ells segueixen mirant-se el melic mentre el partit se’ls desfà als peus i la seva credibilitat cau a trossos. I seguia el Toni Soler ahir.
Hay mucha gente en Catalunya que no vería mal un proceso soberanista, ya sea por patriotismo o por pragmatismo, pero les frena ERC, el miedo a pensar que el futuro Estat Català estará en manos de Carod, Puigcercós, Vendrell, Carretero y compañía. Vaya por delante que todos ellos son dirigentes honestos, catalanistas convencidos, personas de buena fe, pero se ven lastrados por su instinto cainita, sus ridículos egos, su escaso sentido de la realidad y su probada incapacidad para la gestión pública, aun con loables excepciones.
Segur que hi ha molta gent que comparteix aquestes paraules. Dir-ho més clar és impossible, però ells són cecs i no ho veuen.
6 respostes fins ara
rA // Juny 2, 2008 a 2:11 pm
oh, els votants es frenen a votar ERC per “por su instinto cainita, sus ridículos egos, su escaso sentido de la realidad y su probada incapacidad para la gestión pública.” Pero devien votar en Maragall perque queia simpatic.
Joan Arnera // Juny 2, 2008 a 5:39 pm
Aquest és el discurs que branden PSC i CiU, la cosa aquesta de que Esquerra no és un partuit seriós, etc. Quina imbecil·litat. Els polítics d’ERC són iguals que els altres, només que no tenen diaris a darrera (i empreses) que els facin la gara gara. El Toni Soler, cobra de qui cobra, ves què hi farem.
(ep, consti que jo també penso que alguns dels polítics citats són un desastre -Vendrell i Puigcercòs- el què critico és que sigui tant fàcil i tant agraït de’anar contra Esquerra, en comptes d’anar contra els partits grossos.)
Salut
Papitu // Juny 2, 2008 a 8:07 pm
En Toni Soler té raó però cal estendre la manca de seriositat a la resta de la classe política del país. Hi ha algú realment que tinc la mirada llarga?
lrds // Juny 2, 2008 a 9:40 pm
rA,
No acabo d’entendre el teu comentari.
Joan,
Ho sento, estan fent un espectacle, i no només de clavar-se punyalades a l’esquena sinó de fer un discurs exageradament simple i buit. L’únic que se’n salva un pèl (en el discurs, no en les punyalades) és Puigcercós. I ho sento molt però el de Carretero és pura demagògia i un insult a la intel.ligència. Apel.la als instints més bàsics, és l’independentisme d’aixecar l’estelada i cridar Despertaferro, i avui en dia amb això no es va enlloc.
Tens raó en que aquest és el discurs que branden PSC i CiU, però que sigui així no vol dir que sigui mentida.
Papitu,
Tens tota la raó del món, però el problema és que quan estàs tot el dia sota la lupa has d’anar més en compte que els altres. Quan cerques o lluites per objectius tan sublims has de ser tu també sublim, sinó se’n va tot en orris. És trist, però és així.
Arqueòleg Glamurós // Juny 2, 2008 a 9:48 pm
Això es la fulla de ruta de Carretero o el mapa d’Alicia al País de les Meravelles?
Si guanya Carretero serà el suicidi polítc d’ERC, tot i que dubto que a gaire gent li sàpiga greu…
rA // Juny 3, 2008 a 3:34 am
El que volia dir es semblant als altres comentaris: de politics aixi n’hi ha a cada partit… nomes que m’ha semblat que en Maragall era un bon exemple de desconexio amb la realitat.
Jo soc una mica mes positiu amb el moviment darrere d’en Carretero que amb en Carretero.