Fot-li que són catalans!

Es poden passar tot el sant dia mentint impunement. Poden fer reportatges on “demostren” la persecució del castellà a Catalunya, poden recollir signatures en favor d’un manifest que denuncia l’arraconament de la llengua de Cervantes al nostre país, poden recórrer el nou Estatut perquè és discriminatori vers la resta de comunitats autònomes, poden retallar i desnaturalitzar allò que el poble ha decidit democràticament, poden fer tota la demagògia típica sobre el cau de lladres que és el nostre país, poden apuntar-nos amb el dit acusador per denunciar la utilització de la resta de l’Estat en benefici propi, ens poden taxar constantment de pidolaires, mafiosos i xantatgistes, i ho poden fer perquè aquí no piula mai ningú, no fos cas que un dia descobríssim que encara ens queda un fil de dignitat. Això sí, quan algú se’ls gira en contra i usa la ironia per denunciar tota la corrua d’atacs flagrants que pateix sense parar aquest país, llavors li cau al damunt tota la ràbia de l’imperi i es veu obligat a demanar perdó si vol conservar el dret a la seva existència i que no se l’enterri viu.

CDC o la recerca d’una il·lusió perduda

CiU tornarà a governar, de ben segur, però estaria bé que ho fes perquè pot atraure nous votants, perquè pot crear il•lusió i no perquè els partits d’esquerra estan els uns buits de missatge i plens d’autocomplaença, els altres perduts i desorientats i els últims absolutament fora d’òrbita. I crear il•lusió en el panorama polític actual no és precisament fàcil. Cal fer-ho tenint clar un horitzó i el dret a decidir, per tou que sembli, pot ser un catalitzador de forces. Malgrat tot, per penjar-lo com a lema cal que tingui credibilitat, i el que em pregunto és si els corresponsables de la vergonyant retallada de l’Estatut en tenen prou per no cremar-lo en un parell de campanyes. Ens ho dirà el temps.

Fets i paraules

El PSOE defensa el català. Gràcies Buana Zapatero, des de la colònia te n’estem agraïts. També ens agradaria que no ens obliguessis a haver d’estudiar una tercera hora de castellà a la setmana, que ens permetessis parlar-lo al Congrés dels Diputats o que aconseguissis que es parlés al Parlament Europeu. Gràcies per les paraules de suport. Ara necessitem els fets.

La importància d’un símbol

S’ha parlat molt, massa, aquests dies de futbol i de sentiments patriòtics. Però no vull deixar passar un article que m’ha semblat genial de David González a l’Avui d’avui. Pluja fina, tempesta roja (i gualda), i cito textualment:

I mentre el catalanisme estava amb la pluja fina, esclatava la tempesta roja. I mentre el catalanisme intentava un cop més arreglar Espanya, ella se les componia sola. I mentre el catalanisme arrufava el nas amb les seleccions pròpies, ells tombaven la d’Alemanya. I mentre el catalanisme discutia si l’Onze de Setembre pren el sol o es reivindica, o si posa o treu banderes a les conselleries, els avions del seu exèrcit tintaven el cel amb dos colors.

PP, sense canvis

Poden canviar d’estratègia, poden mirar de virar cap al centre, poder intentar agradar i caure més simpàtics als catalans, però el seu problema no és d’actuació en la realitat sinó de percepció de la realitat. Quan fins i tot el president del partit a Catalunya l’han d’imposar des de Madrid és que senzillament no han entès res.