Fot-li que són catalans!

Es poden passar tot el sant dia mentint impunement. Poden fer reportatges on “demostren” la persecució del castellà a Catalunya, poden recollir signatures en favor d’un manifest que denuncia l’arraconament de la llengua de Cervantes al nostre país, poden recórrer el nou Estatut perquè és discriminatori vers la resta de comunitats autònomes, poden retallar i desnaturalitzar allò que el poble ha decidit democràticament, poden fer tota la demagògia típica sobre el cau de lladres que és el nostre país, poden apuntar-nos amb el dit acusador per denunciar la utilització de la resta de l’Estat en benefici propi, ens poden taxar constantment de pidolaires, mafiosos i xantatgistes, i ho poden fer perquè aquí no piula mai ningú, no fos cas que un dia descobríssim que encara ens queda un fil de dignitat. Això sí, quan algú se’ls gira en contra i usa la ironia per denunciar tota la corrua d’atacs flagrants que pateix sense parar aquest país, llavors li cau al damunt tota la ràbia de l’imperi i es veu obligat a demanar perdó si vol conservar el dret a la seva existència i que no se l’enterri viu.