Mirar endavant amb convicció

Segur que els pactes del Majèstic entre CiU i PP haurien pogut donar per molt més, i segur que en finançament s’haurien pogut aconseguir més recursos, més impostos i més capacitat normativa (és que ni els impostos especials!). Però quan veig com gasta la demagògia l’actual govern socialista començo a pensar que aquesta gent fa temps que ha traspassat tots els límits de la decència. Ara resulta que la situació actual d’escanyament dels recursos de la Generalitat ve del pacte de CiU amb el PP, com si ells no haguessin manat ni abans ni després. Quan els veig tan comprensius amb els interessos dels catalans, penso, bé, porteu gairebé cinc anys governant i què heu fet per donar la volta a aquella situació tan injusta? Ara teniu l’oportunitat de demostrar que sou millors, que arribareu a un acord just, que entendreu el veritable significat del mot solidaritat. Però no, no serà així perquè l’únic llenguatge que entenen a Madrid és el dels vots. Ni justícia, ni solidaritat, ni socialisme. I l’única possibilitat que tenim els catalans de no ser tractats com a meres comparses autonòmiques i de ser respectats rau en nosaltres mateixos. Per això cal mirar més al futur que al passat, amb convicció i unitat, perquè no ens podem permetre una nova presa de pèl.

Amb la negociació pel finançament ens hi juguem les nostres possibilitats de creixement i de cohesió futures així com la pròpia competitivitat de país, però sobretot hi ha en joc un respecte del que n’anem molt mancats, bàsic per anar posant les bases d’una infrastructura nacional sòlida que ens permeti afrontar tots els reptes d’un entorn que es presenta cada vegada més dinàmic i complex.