11 de setembre

Avui és un dia de manifestacions abrandades i de declaracions patiòtiques. Les nostres institucions i els nostres representants fan ofrenes i diuen que som el que som, que som aquí, que volem seguir sent i que volem anar més enllà. Els símbols, com la Diada, són fonamentals per qualsevol nació, per recordar el que és, on és, qui és i sobretot on vol anar. Però més enllà de l’11 de setembre el que és realment important és el 12 i el 13 i el 14 i tots els que vénen darrera, perquè si tot plegat acaba quedant-se en una mera retòrica nacionalista i a l’hora de la veritat, de la reivindicació i de la lluita per un drets, seguim ancorats en la renúncia, en l’interès partidista i en el curt termini del gestor més mediocre, no ens en sortirem. La situació del país el 12 de setembre del 1714, per no parlar de la del 2 d’abril del 1939, era molt pitjor del que és avui, i malgrat totes les desgràcies, acceptades o imposades, encara som aquí. Que hi continuem sent només depèn de nosaltres.