Hi ha un país que és cada vegada més regió. Alguns el consideren només comunitat autònoma i d’altres, pocs, voldrien que fos un país complet i ple. Aquest país hauria pogut convertir-se en una de les regions econòmiques més potents i dinàmiques del sud d’Europa i tanmateix està culminant aquests dies la seva transformació en raval madrileny. El pitjor és que ha estat per voluntat pròpia. No sé si s’ho mereix, només sé que així ho ha volgut.
Per pensar-hi: Madriterráneo.
Així han anat les coses sempre, i des de Catalunya, un lloc que es va “valencialitzant” per moments tenim el que ens mereixem.
Si fos per mi, no hauria mai deixat arribar el AVE a Barcelona, trobo que és una inversió classista, sense futur i poc útil. Com a ciutadà que fa servir el tren a diari (els FFCC)sento vergonya del deficient servei que pateixo i dels preus que em fan pagar.
Madriterraneo?, si és cert i des de fa molts d’anys, però que vols que et digui, aquelles costes estan tan urbanitzades (més o menys com les nostres) i devastades que ja se les poden quedar. La xarxa radial és més vella que el cagar, i l’AVE tan sols és una mostra més del centralisme i de qui mana, l’eix mediterrani tothom sap que no els ha interessat mai.
Crec que calia apostar per una xarxa de trens ràpids i evidentment de forma no radial, però bé, els nous rics són com són i sobretot si paguen els altres. Salut!
Correcte, no ho mereixen, però ells ho han volgut. Res a dir més enllà de com n’arriba a ser de trist. Personalment, fa molt que vaig deixar d’idealitzar això que en diuen els Països Catalans. Prou feina tenim aquí com per a provar de fer entendre als valencians que van per un camí equivocat per als seus propis interessos. Que facin el que vulguin.
Entenc el què dius, moltes vegades he pensat el mateix, però després penso en la gent que encara pateix pel país i per la llengua i que la defensa fins a l’últim moment i penso que cal estar amb ells i amb la seva resistència. Aquests sí que no es mereixen els que els ha tocat viure. Per altra banda, pensa que el País Valencià és una altra front de lluita, quan caigui aquest ja només quedarem nosaltres i pocs més.
València és el model absolut de corrupció, especulació i descontrol absolut de l’administració sobre l’economia. Els seus problemes identitaris i simbòlics, com sol passar, son absolutament irrisoris al costat d’aixó.
Sí, però no estic parlant de temes identitaris, estic parlant de comunicació de gent i de mercaderies, d’infrastructures, d’economia, de productivitat i de competitivitat i per tant de tot allò que faria més suportable la crisi, que ens en faria sortir abans i que faria que molta gent que pateix sense merèixer-ho visqués millor. Però és clar, a alguns això només us interessa si en podeu fer un pamflet per sortir en pla ‘guay’ en una foto o per fer un discurs buit com el de les tres pobres línies que has escrit.
El País Valencià té els polítics que té i els té perquè així ho volen els que hi voten.
Dit això, penso que Catalunya i el País Valencià viuen d’esquena l’un de l’altre. Caldria preguntar-se perquè. A qui interessa això?
Amb col•laboració mútua podria formar-se una zona-regió molt potent. Hi ha molts camps d’interès comú en els quals es podria treballar conjuntament.
Crec que al poder central li va perfecte el que passa.
La zona-regió de la que parles és l’Euroregió però els polítics valencians prefereixen arrencar quatre vots encara que sigui a costa de fer el país més pobre i els catalans han arribat al punt de dir que ja s’ho faran. Trist.