No sé si ho aconseguirà o no però ERC només pot créixer pel vot de centre-esquerra catalanista incloent en aquest catalanisme un ampli ventall d’ideologies que van de l’independentisme al federalisme. Hi ha molt d’espai per córrer de Carod a Maragall o de Ridao a Mascarell. El gruix del votant potencial és aquí i ERC l’ha saber seduir com ho va aconseguir en part ara fa set anys. L’estratègia d’acostament a SI és altra cop de curta volada i tacticista, allà hi ha quatre diputats i molta arrogància però els països es porten endavant amb majories àmplies, diverses però cohesionades i amb molta humilitat. Que l’independentisme estigui dividit no és bo per l’independentisme però que el gruix del sobiranisme no se sàpiga articular és dolent pel país. Catalunya té un centre-dreta nacional fort com qualsevol país avançat però fallem per l’esquerra, i amb estratègies simplistes i sense aixecar el cap no es pot veure pas la llum al final del túnel.
RS
-
-
Entrades recents
Categories
Etiquetes
abstenció Alemanya Antoni Castells Antonio Gutiérrez Artur Mas Barcelona Barça Belén Esteban catalanisme CCOO Celestino Corbacho CiU Cospedal Crisi eix mediterrani enquestes ERC Estatut Ferran Mascarell George Soros González ICV independentisme Joan Ridao José Montilla Lluís Companys mercat de treball Montserrat Tura Pasqual Maragall País Valencià pop Paul PP PSC PSOE Reagrupament Independentista Rita Barberá Sandro Rossell Sarkozy Seleccions catalanes SI Solidaritat Independentista Tribunal Constitucional València Xina Zapatero
-
-
Arxius
Subscriu-t’hi
Traducció automàtica
Meta
-
També llegeixo
Articles destacats
- 1. Madriterráneo. 19/12/2010. Enric Juliana. La Vanguardia.
- 2. Wikileaks sacseja el món. 7/12/2010. Lluís Foix. Avui.
- 3. Lo mejor, enemigo de lo bueno. 25/10/2010. Antoni Puigverd. La Vanguardia.
- 4. Las revelaciones de Sant Benet. 07/10/2010. Rafael Nadal. La Vanguardia.
- 5. La fiscalía iraní pide pena de muerte…21/09/2010. La Vanguardia.
- 6. Kosovë i nosaltres: una victòria compantida. 23/07/2010. Vicent Partal. Vilaweb.
- 7. Si Cataluña se va. 08/08/2010. Suso de Toro. El País.
- 8. El "català al·lucinat". 18/07/2010. Pilar Rahola. La Vanguardia.
- 9. El PSOE desarma al PSC. 21/07/2010. Jordi Barbeta. La Vanguardia.
- La hora de la política. 11/07/2010. Josep Ramoneda. El País.
Bloc a WordPress.com. Theme: DePo Masthead by Automattic.
N’estic molt d’acord amb el que dius.
Que l’ampli sector del sobiranisme no trobi la manera d’anar a una, és dolent pel present i pel futur del País.
En a mi em fa molt ràbia que de vegades per egos i per personalismes, anem perdent llençols en cada bugada.
Ja m’està bé que aquest espectre del mapa polític i també el del independentisme sigui creixent, però si alguna vegada caminés junt seria una força molt important. D’altra manera tot costa molt més. A Madrid són especialistes en aprofitar les divisions de la classe política catalana.
El forat es va començar a cavar fa set anys amb el primer tripartit i a les darreres eleccions van tocar fons. Diuen que a vegades algú ha cavat tan fons que al final va trobar petroli; qui sap si és el cas d’Esquerra i sabrà sortir-se’n. Ara bé, que una Esquerra sòlida és necessària per a la bé consolidació nacional de Catalunya és innegable. La plena sobirania no arribarà només de la mà d’un partit sinó, com bé dius, d’una majoria cohesionada.
T’afegeixo al llistat de blocs amics, salut!
Hola Tomàs i Miquel,
Teniu raó, i calen noves idees i estratègies, potser ja n’hi ha prou de jocs de mans i floritures.
Salutacions.