Carlemany, Carolus Magnus, rei dels francs i emperador d’Occident. Segles VIII i IX, fa més de mil anys. Unificà amb mà de ferro l’Europa Occidental, posà les bases del que serien els futurs estats de l’edat mitjana i del seu futur desenvolupament polític, bastí una administració eficient, dividí el territori de manera conseqüent, estimulà un cert renaixement cultural i reformà l’escriptura. Des de la seva capital d’Aquisgrà regí els destins d’individus i pobles i estengué els seus dominis de París a Roma, de Bordeus a Salzburg i d’Hamburg a Barcelona. Naixia amb ell Europa.
I ens agradi o no, aquesta Europa es farà sota tuteles i premisses germàniques i els emperadors, sense ceptre ni corona i votats en democràcia, seguiran sent germànics. Per fi, eficiència, treball i estalvi. Fi del dispendi. La història ja no en distingeix el sexe i si fins fa poc aquests només podien ser homes avui és una emperadriu qui executa i mana.
Benvinguda doncs senyora Merkel, passi i posi qui toqui a treballar.
Un post original i no per això mancat de raó i de perspectiva històrica.
He llegit que aquesta propera setmana la senyora Merkel aterra a Madrid acompanyada de 6 dels seus ministres. Imagino que no venen a comprar loteria a casa Manolita, sinó que venen a fer un examen.
El senyor Zapatero s’ha esforçat en tenir tancat el tema de les pensions per poder ser examinat amb una mica més de tranquil•litat.
Esperem resultats de la visita. Les properes mesures econòmiques del govern, seran les que en la visita li hagin “suggerit” que prengui
Cert, ve a passar l’examen, i sí, li suggerirà noves mesures. Per sort hi ha algú que posa ordre.
La Merkel també fa trampes a casa seva, les seves xifres estan adulterades però mai arribaran al nostre nivell, al país dels “trileros” ens diuen que hi ha 4 milions d’aturats i la gent s’ho creu… potser la Merkel se’n adonarà.
Em conformaria amb que aquí féssim les mateixes trampes que els alemanys.
Malgrat m’agrada prendre la història com exemple, hem d’anar amb compte amb establir comparacions massa literals: Carlemany bastí una administració eficient que li permeté administrar un imperi, però al mancar-li perspectiva política, dividí el seu regne entre els seus tres fills, cosa que inicià un conflicte de mil anys que no s’acabà fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.
La història d’Europa dona per a tot, per a ser optimista i per a ser pessimista. És cert que jo em decanto per a ser optimista i coincideixo amb vosaltres que Europa serà força germànica -cosa que vol dir molt més que Alemanya i inclou Escandinàvia, Austria, Suïssa, Holanda, el nord d’Itàlia, i el nord de França- però tenim feina per estona. Europa ha de ser, per damunt de tot, una idea. Una idea forta. I això sí que és cert que va començar a néixer a l’època de Carlemany… malgrat dubto que ell tingués ja aquesta idea. De fet, dubto que la majoria de governants europeus -inclosos els alemanys- la tinguin sòlidament entesa avui.
Hola Blaufosc,
Tens raó que no hem de fer interpretacions literals, i no ho pretenia, només plantejava una metàfora explicativa de l’actualitat. El que tampoc hem de fer però són ucronies, no sabem què hauria passat si Carlemany no hagués repartit l’imperi, però coneixent la naturalesa humana no m’estranyaria que hagués passat el mateix.
No sé si Europa ha de ser una idea, el que sé és que cal que sigui un pressupost de debò, una política exterior de debò, una política de defensa de debò i evidentment un principi de subsidiaretat de debò.
Salut, benvingut i gràcies pel comentari!
Desviant-me un pèl en la metàfora, el darrer precedent d’un germànic que “executava i manava” per gran part d’Europa no deixà gaire bon gust de boca ara fa uns 70 anys.
Cinisme a banda, sóc bastant escèptic sobre la visita de la cancellera. Quatre voltes de cargol no arreglen un motor al que li falten (o li sobren) peces.
Per alguna cosa es comença, i imagina’t que Merkel no pressiona!