En aquest país nostre tothom és expert en alguna cosa, bé, no exactament, tothom és expert en la cosa del moment. Amb el tema de l’Estatut tothom era expert en dret constitucional, amb el tema basc tothom és expert en terrorisme etarra i amb els atemptats de Madrid tothom va ser expert en terrorisme islàmic. Ara, com no podria ser d’una altra manera, tothom se sap la història dels darrers cent anys d’Egipte i per extensió la de tot el món àrab i tothom s’aventura a fer prediccions del que passarà després de la revolta, des de l’assentament d’una democràcia a l’estil europeu fins a l’establiment d’un estat integrista islàmic. Doncs bé, jo també hi dic la meva, permetem els egipcis que busquin i trobin el seu camí, a poder sense ingerències exteriors, que ja sé que és molt demanar però seria de desitjar, i que aconsegueixin evolucionar a la seva manera. Si he de dir el que crec, considero molt difícil que un país que no ha viscut mai en democràcia s’hi converteixi d’avui per demà, com també crec difícil que la jove generació twitter es deixi arrossegar cap al fonamentalisme religiós més fanàtic. Què m’agradaria dintre del possibilisme? Doncs una evolució a la turca en la que un estat laic pot ser governat per un partit religiós, un estat que avança, cert que massa lentament però que de fet avança, cap a paràmetres de respecte democràtic i un estat en el que els militars hi pesen molt però afortunadament cada vegada menys.
Dubto molt que trobis algú que no estigui d’acord amb el teu post, tret de’n Mubarak, a aquest no el treuen de la cadira ni “fent palanca”…
Et deixo un link a una interessant entrevista a un jove d’aquests que volen canviar Egipte des de dins, val molt la pena:
http://kukarosello.wordpress.com/egipte-en-directe/
L’he llegit, interessant, potser hi ha més vies que per ara desconeixem però totes han d’anar en la direcció de l’autodeterminació del poble egipci.
Un punt de vista el teu que molt probablement seria compartit per moltes persones.
Sembla que tothom vol que no hi hagi derives extremistes de cap signe en el trànsit al qual es veurà immers en pocs dies Egipte.
L’exèrcit fins ara no ha jugat a fons, no hi ha hagut matances.
Sembla que ha volgut jugar un paper que li permeti estar present en qualsevol escenari que s’obri a partir d’ara.
Pensa que l’exèrcit no només té força sinó que té prestigi en la societat egípcia. Hi juagarà un paper molt fort.
Com a anècdota, em vaig adonar d’aquest fenomen que esmentes quan l’Alonso va fer el salt a la Fórmula 1, de la nit al dia van a aparèixer milers de savis del motor i d’aquesta competició a totes les cadenes, tertúlies i bars.
Sobre la revolució egípcia, crec que no hem de desitjar res diferent del que voldríem per nosaltres: democràcia i que els ciutadans elegeixin.
Cert això de l’Alonso! A mi se’m va acudir dir que no en tenia ni idea de cotxes i que de fet m’interessava ben poc la fórmula 1 i em van titllar de tot menys de maco.
Que escolleixin els ciutadans i que respectem el que escolleixin.