La Rosa de Sang

Deute

RS — Tue, 08 Feb 2011 21:54:17 +0000

Deia Victor Mallet, corresponsal del Financial Times a Espanya aquest matí a Catalunya Ràdio, que no és important com s’ha generat el dèficit de la Generalitat, que a un inversor de Hong Kong li importa ben poc el dèficit fiscal català i si Catalunya ha d’endeutar-se perquè té un sistema de finançament que l’escanya. A aquest inversor, als mercats vaja, només els interessen els quaranta mil milions de deute actuals i res més, que el Financial Times no pretén parlar d’història sinó explicar l’actualitat.

Doncs resulta que l’home té més raó que un sant i aquest és el problema i la desgràcia.

Per cert, chapeau a Manel Fuentes per l’entrevista que li ha fet. La podeu escoltar aquí.

Tagged: Catalunya Ràdio, Financial Times, Manel Fuentes, Victor Mallet

Egipte

RS — Mon, 07 Feb 2011 18:37:23 +0000

En aquest país nostre tothom és expert en alguna cosa, bé, no exactament, tothom és expert en la cosa del moment. Amb el tema de l’Estatut tothom era expert en dret constitucional, amb el tema basc tothom és expert en terrorisme etarra i amb els atemptats de Madrid tothom va ser expert en terrorisme islàmic. Ara, com no podria ser d’una altra manera, tothom se sap la història dels darrers cent anys d’Egipte i per extensió la de tot el món àrab i tothom s’aventura a fer prediccions del que passarà després de la revolta, des de l’assentament d’una democràcia a l’estil europeu fins a l’establiment d’un estat integrista islàmic. Doncs bé, jo també hi dic la meva, permetem els egipcis que busquin i trobin el seu camí, a poder sense ingerències exteriors, que ja sé que és molt demanar però seria de desitjar, i que aconsegueixin evolucionar a la seva manera. Si he de dir el que crec, considero molt difícil que un país que no ha viscut mai en democràcia s’hi converteixi d’avui per demà, com també crec difícil que la jove generació twitter es deixi arrossegar cap al fonamentalisme religiós més fanàtic. Què m’agradaria dintre del possibilisme? Doncs una evolució a la turca en la que un estat laic pot ser governat per un partit religiós, un estat que avança, cert que massa lentament però que de fet avança, cap a paràmetres de respecte democràtic i un estat en el que els militars hi pesen molt però afortunadament cada vegada menys.

Etern retorn

RS — Sat, 29 Jan 2011 10:35:01 +0000

Carlemany, Carolus Magnus, rei dels francs i emperador d’Occident. Segles VIII i IX, fa més de mil anys. Unificà amb mà de ferro l’Europa Occidental, posà les bases del que serien els futurs estats de l’edat mitjana i del seu futur desenvolupament polític, bastí una administració eficient, dividí el territori de manera conseqüent, estimulà un cert renaixement cultural i reformà l’escriptura. Des de la seva capital d’Aquisgrà regí els destins d’individus i pobles i estengué els seus dominis de París a Roma, de Bordeus a Salzburg i d’Hamburg a Barcelona. Naixia amb ell Europa.

I ens agradi o no, aquesta Europa es farà sota tuteles i premisses germàniques i els emperadors, sense ceptre ni corona i votats en democràcia, seguiran sent germànics. Per fi, eficiència, treball i estalvi. Fi del dispendi. La història ja no en distingeix el sexe i si fins fa poc aquests només podien ser homes avui és una emperadriu qui executa i mana.

Benvinguda doncs senyora Merkel, passi i posi qui toqui a treballar.

Tagged: Angela Merkel, Carlemany

Sortir del forat

RS — Fri, 14 Jan 2011 22:49:39 +0000

No sé si ho aconseguirà o no però ERC només pot créixer pel vot de centre-esquerra catalanista incloent en aquest catalanisme un ampli ventall d’ideologies que van de l’independentisme al federalisme. Hi ha molt d’espai per córrer de Carod a Maragall o de Ridao a Mascarell. El gruix del votant potencial és aquí i ERC l’ha saber seduir com ho va aconseguir en part ara fa set anys. L’estratègia d’acostament a SI és altra cop de curta volada i tacticista, allà hi ha quatre diputats i molta arrogància però els països es porten endavant amb majories àmplies, diverses però cohesionades i amb molta humilitat. Que l’independentisme estigui dividit no és bo per l’independentisme però que el gruix del sobiranisme no se sàpiga articular és dolent pel país. Catalunya té un centre-dreta nacional fort com qualsevol país avançat però fallem per l’esquerra, i amb estratègies simplistes i sense aixecar el cap no es pot veure pas la llum al final del túnel.

Tagged: ERC, Ferran Mascarell, Joan Ridao, Jordi Portabella, Josep-Lluís Carod Rovira, Pasqual Maragall, SI

Curiositats

RS — Sun, 02 Jan 2011 23:27:50 +0000

No sé si us heu fixat mai en una curiositat de la premsa espanyola, els diaris el País, ABC, la Razón i el Mundo donen al que és la secció de política el nom d’‘España’, mentre que la Vanguardia, l’Avui, l’Ara o el Periódico li donen justament el de ‘Política’, a l’igual que le Monde, el Frankfurter Allgemeine Zeitung, el Times o el Washington Post.

Il·lustratiu si menys no.

El monument

RS — Fri, 31 Dec 2010 18:34:51 +0000

Independentment de si cal o no cal fer un monument al col·lectiu de gais i lesbianes i independentment de quin sigui el lloc idoni per col·locar-lo, ni ICV ni el PSC es poden permetre més desavinences ridícules ni més despropòsits com aquest darrer. Trias i CiU es troben a pocs regidors de la majoria absoluta i el vent de canvi de Mas els podria acabar d’impulsar cap a l’objectiu desitjat. No entenc com es pot ser tan inconscient. Acostumo a discrepar d’ICV però com ja he dit en alguna altra ocasió reconec que és un partit que a l’oposició actua amb la veu de la crítica raonada i de la passió per la defensa de la justícia social, que articula propostes i fa una denúncia clara, coherent i ben construïda d’allò que considera injust, ara bé, una vegada al govern es converteix en Mr. Hyde. Doncs això, que veient aquest panorama, el 2011 serà definitivament més propici als uns que als altres i ho serà perquè s’ho mereixen, però acabi essent com acabi essent per aquesta colla, us desitjo a tots que tingueu una bona entrada d’any.

Tagged: Artur Mas, CiU, ICV, PSC, Xavier Trias

Ferran Mascarell

RS — Mon, 27 Dec 2010 21:45:21 +0000

Mascarell ha estat sempre un home vinculat al món de la cultura, des de l’època en la que va estar a la direcció de la revista Avenç fins a la del govern de Pasqual Maragall en el que va ostentar el càrrec de Conseller de Cultura. A l’Ajuntament de Barcelona va estar al cap de munt de la política cultural de la capital catalana també a les ordres de Maragall i és actualment vicepresident de l’Ateneu Barcelonès de qui Oriol Bohigas, un altre maragallià il·lustre, n’és el president. Se l’ha vist sempre com un personatge heterodox, no vinculat a cap sector cultural concret però amb voluntat d’aplegament i de síntesi de les diferents sensibilitats que conviuen dintre de la cultura catalana. Mascarell té un nom i és un home brillant. Podria haver estat un dels renovadors del PSC des de l’òptica catalanista i qui sap si un dels aglutinadors d’una esquerra catalana perduda i desorientada. L’Alcaldia de Barcelona es trobava entre els seus objectius. Però Mascarell tenia un problema, era un lliurepensador i un personatge poc controlable per les elits d’un PSC que fa temps que tan sols aspira a envoltar-se d’ovelles mudes i de mediocres obedients que no alcin la veu ni qüestionin el poder d’una cúpula en un partit sense missatge ni horitzó.

De ben segur que Ferran Mascarell sabrà servir el país com cal, altra vegada des d’una Conselleria de Cultura en la que substituirà ben aviat Joan Manuel Tresserras, un altre pes pesant de la nostra intel·lectualitat.

Tagged: Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras, Oriol Bohigas, Pasqual Maragall, PSC

Parlar de futur

RS — Sat, 25 Dec 2010 01:46:22 +0000

Seria una veritable llàstima i un nou error estratègic que ERC es deixés arrossegar per un partit monotemàtic com SI. S’hi pot arribar a acords i pactes, però el retorn a la centralitat -perduda bastant abans de les darreres eleccions- no es recuperarà a base de repetir fins a l’extenuació la paraula ‘independència’. ERC ha de recuperar l’atractiu entre aquells votants, molts d’ells no independentistes, que la poden veure com un partit d’esquerra nacional que aplegui sensibilitats diverses. ERC haurà de fer forat entre els socialistes desencantats i entre els convergents que avui han votat Mas pel fet de ser l’únic vot útil nacional. Caldrà que es deixi de maximalismes però sense renunciar a res i el manteniment de la pròpia personalitat haurà de conjugar-se amb una clara evolució cap al centre polític.

Segur que avui hi ha molts republicans que voldrien veure pactes immediats amb SI o amb les CUP, però això només amagaria els problemes i covaria nous fracassos si no es fes des d’una posició de força i combinant-ho amb una clara obertura del partit cap a esferes de pensament nacional més àmplies. No sé si això ho poden fer els líders actuals però tampoc crec que es pugui fer sense ells. El redireccionament de l’acció política haurà de passar per un canvi intern que eviti que el partit es vegi permanentment desbordat per minories extremes o que hagi de dirimir els seus problemes en públic i a sang i foc.

ERC ha perdut onze diputats en aquestes eleccions i s’ha quedat amb deu, però deu són sis més que quatre i deu més que cap.

Tagged: Artur Mas, CUP, ERC, SI

La teranyina

RS — Sun, 19 Dec 2010 23:17:22 +0000

“Quan governes t’adones que tot té una certa dificultat, que no és tan fàcil prendre decisions, tot i que també és cert que hi ha una teranyina institucional que t’acaba atrapant.“

Joan Puigcercós. Secretari General d’ERC.

Doncs la teranyina ja no hi és. S’ha fos com els vots i com l’immens capital polític que heu dilapidat. Tots. Espero que almenys l’experiència us serveixi de lliçó. El problema no era tripartit sí-tripartit no, Montilla si-Montilla no, el problema era el de ser capaços de fer les coses pensant-les amb el cap. Simplement això. Ara toca travessa del desert, però tranquils que aquest partit de més magres n’ha viscut.

Tagged: ERC, Joan Puigcercós

País Valencià.

RS — Sun, 19 Dec 2010 12:21:00 +0000

Hi ha un país que és cada vegada més regió. Alguns el consideren només comunitat autònoma i d’altres, pocs, voldrien que fos un país complet i ple. Aquest país hauria pogut convertir-se en una de les regions econòmiques més potents i dinàmiques del sud d’Europa i tanmateix està culminant aquests dies la seva transformació en raval madrileny. El pitjor és que ha estat per voluntat pròpia. No sé si s’ho mereix, només sé que així ho ha volgut.

Per pensar-hi: Madriterráneo.