La importància d’un símbol

S’ha parlat molt, massa, aquests dies de futbol i de sentiments patriòtics. Però no vull deixar passar un article que m’ha semblat genial de David González a l’Avui d’avui. Pluja fina, tempesta roja (i gualda), i cito textualment:

I mentre el catalanisme estava amb la pluja fina, esclatava la tempesta roja. I mentre el catalanisme intentava un cop més arreglar Espanya, ella se les componia sola. I mentre el catalanisme arrufava el nas amb les seleccions pròpies, ells tombaven la d’Alemanya. I mentre el catalanisme discutia si l’Onze de Setembre pren el sol o es reivindica, o si posa o treu banderes a les conselleries, els avions del seu exèrcit tintaven el cel amb dos colors.

Votar en blanc

I no oblidem una cosa: a partir de les nou del vespre de la nit de les eleccions, el vot de càstig i els resultats es compten en escons i només en escons. Fins a les nou del vespre es parla de l’abstenció, per fer bullir l’olla, però a partir d’aquell moment només es parla dels resultats obtinguts. De l’abstenció i dels vots en blanc ja ningú no se’n recorda.

Vicenç Villatoro. Diari Avui 11-02-2008. Per un vot de càstig.