És possible l’entesa amb el País Valencià?

Potser no ens entendrem en les qüestions emocionals, però més enllà d’un romanticisme que ens agradi o no va cada vegada més de baixa, Catalunya i el País Valencià estan unides per uns interessos econòmics poderosíssims que van des de la clara necessitat de desenvolupar l’eix mediterrani fins a l’inajornable compromís per reduir un dèficit fiscal que ofega les dues comunitats. Fa temps que es van detectant moviments en aquest sentit i el darrer ha estat la trobada dels Consellers d’Economia de les dues Generalitats, Antoni Castells i Gerardo Camps, per buscar de fer un front comú en la propera negociació del finançament. A aquest front se li podrien acabar afegint les Illes Balers que es troben en una situació similar, i sembla que això pot anar de bo perquè ja n’hi ha més d’un que es comença a posar molt nerviós.

Diu l’Enric Juliana avui a la Vanguardia que “catalanes de izquierdas y valencianos de derechas pueden ir de la mano porque, en una perspectiva de crisis económica, emergen con fuerza sus intereses comunes”. I és cert perquè davant d’una forta crisi immobiliaria i més enllà d’un sector turístic que té més competència que mai, avui la logística i el transport són elements estratègics pel creixement d’unes economies que basen el seu model productiu en un immens teixit de petites i mitjanes empreses. Si no és cap secret que l’eix que va d’Almeria a Milà és el segon eix de desenvolupament a nivell europeu, tampoc ho és que per anar cap a Europa la via més ràpida no passa precisament per Madrid.

De Felipe a Ronaldinho, un dissabte complet

El PSC potser guanyarà les eleccions a Catalunya però deu tenir algun problema greu quan necessita treure a passejar Felipe Gonzàlez tan sovint. Segur que és popularíssim,  especialment entre bona part de la base militant socialista, però en ell no s’hi visualitza precisament un missatge de futur. I per cert, quin és el missatge? Ah sí, altra vegada, que ve el llop, quina por, quina por, que no guanyi el PP.   

I Mas insisteix, no n’aprendrà mai? 

Els catalans faríem bé d’emmirallar-nos més en processos com el quebequès, l’escocès o el flamenc que no pas en el el montenegrí o el kosovar. Ara bé, quan el govern de l’estat insisteix tant a dir que Kosovo no té res a veure amb Catalunya o Euskadi potser vol dir que alguna semblança hi ha.  

Hi entenc ben poc de futbol, però encara comprenc menys que els comentaristes de TV3 repeteixin fins al cansament que Ronaldinho ha marcat la diferència per transformar un penal. Més encara, em diuen que és un especialista en aquestes jugades. I penso, la diferència no l’hauria marcat justament si no l’hagués transformat el penal? I és que només faltaria! Que no corri, que no es mogui, que estigui desmotivat, que no s’entreni, no ho puc entendre, però que a més a més em diguin que marca la diferència perquè és un especialista xutant penals, vaja.