Però la informació que hauria d’arribar-nos des del periodisme austríac és el recorregut històric de Fritzl per un sistema que ha hagut de fallar en algun moment per permetre tota una vida de reclusió i abusos en una ciutat de l’anomenat Primer Món.
Es tracta d’un article de la Mònica Terribas a l’Avui d’avui en el que es planteja el paper que han de tenir els mitjans de comunicació en les notícies de successos. Penso que més enllà dels relats de les accions delictives o criminals, els mitjans s’haurien de plantejar què són i quin és el seu objectiu. Caldria que discernissin entre si el seu fi com a mitjans de comunicació és comunicar o en tan que empreses d’un sistema de lliure mercat és el de maximitzar el seu benefici. Segur que es pot estar en un entremig, però molt sovint se situen en l’extrem més crematístic. Quan el Mundo o la COPE fan anticatalanisme, no fan només anticatalanisme sinó que venen diaris i capten oyents en un sistema pervers que es retroalimenta. I és que alguns innocents ens pensem que la finalitat dels mitjans de comunicació és la d’informar, quan la realitat diu ben clarament que no és altra que la de simplement vendre notícies.
