Rajoy ja és bo

La baixa autoestima que tenim els catalans es podria mesurar amb la nostra capacitat per fer bons personatges que s’han caracteritzat insistentment per mentir-nos, enganyar-nos o directament atacar-nos, especialment quan aquests es veuen contraposats amb un nou individu o grup que brandeix ostentosament un caràcter reaccionari de major envergadura . Zapatero era més bo com més agressiu era el PP primer d’Aznar i després de Rajoy. Era igual que fos el principal responsable de la retallada de l’Estatut, que mentís amb l’arribada de l’AVE o amb els càlcul dels diners per infrastructures, al costat hi tenia la dreta més reaccionària i cavernícola i això el convertia en un bon noi.

¡Traidores! ¡Rajoy dimisión! o ¡Vete con Zapatero! eren crits que emetia ahir aquesta dreta cavernària davant de la seu central del PP. Rajoy fa dies que es veu assetjat per la dreta espanyola més negra i això ja el fa bo. És igual que hagi estat l’hereu d’un PP extrem o el primer responsable d’un partit que ha proferit les pitjors agressions dialèctiques contra els catalans des del franquisme. Ara ja és bo. I això ens hauria de fer reflexionar molt sobre la volubilitat de les nostres percepcions i sobre la nostra capacitat per autorespectar-nos.

Enquestes

Personalment penso que les enquestes són una arma més de la campanya electoral. Tot i que mostren tendències serveixen més per orientar el vot o per motivar determinats votants que per cap altra cosa. Tanmateix, poden arribar a convertir-se en un perill important, com per exemple quan l’electorat socialista veu que Zapatero guanya de llarg els debats amb Rajoy o que s’acosta a la majoria absoluta. En aquest cas pot creure que ja està tot fet i es pot sentir desmobilitzat.

La llei prohibeix la publicació d’enquestes a cinc dies de les eleccions justament per la influència que aquestes tenen en l’elector, però en el món globalitzat d’avui les lleis estatals tenen cada vegada menys valor. Això és el que s’encarrega de demostrar-nos el Periódico, que fent una cínica defensa de la llibertat d’expressió, publica aquests dies en la seva edició andorrana diverses enquestes que ens recorden que no, que el PSOE no ho té tot guanyat ni de llarg. Concretament la d’ahir deia que hi havia un empat tècnic i la d’avui diu que Zapatero remunta.

Sóc dels que penso que l’objectivitat no existeix però que si fóssim capaços de compensar aquesta manca amb bones dosis d’honestedat tot funcionaria sensiblement millor.

El debat

Un debat que ha demostrat el contrari de tot allò que volia representar, la pluralitat d’idees, de formes i la diversitat democràtica. Només dos candidats, Zapatero i Rajoy, PSOE i PP, res més. I no és així com es debat de present i de futur, primer perquè la democràcia espanyola no és un sistema presidencialista i segon perquè molt probablement els dos partits necessitaran la participació d’altres formacions per poder constituir un govern.

Dit això i si ens hem de cenyir al que hem vist aquesta nit diria que Zapatero ha estat clar i convincent davant d’un Rajoy massa artificial i que venia fins i tot massa preparat. Zapatero parlava i Rajoy llegia, Zapatero es referia al seu interlocutor en segona persona i Rajoy en tercera, Zapatero mirava la càmara amb naturalitat i Rajoy amb inseguretat. En les idees també ha vençut Zapatero. Rajoy ha tingut alguns punts forts, educació i vivenda, però ni en economia ha estat capaç de vèncer l’adversari. L’economia està en plena desacceleració, la productivitat en mínims, els preus a l’alça, la balança per compte corrent en el dèficit més important de l’OCDE i en els mitjans internacionals no es para de parlar dels problemes que poden tenir els bancs espanyols si segueix la crisi financera actual. Rajoy no només no ha sabut aprofitar res de tot això sinó que com un principiant s’ha vist arrossegat pels milers de dades estadístiques, que barrejant moments, períodes i percentatges ha presentat Zapatero.

La resta ha estat més del de sempre. Per Rajoy tot és un desastre, tant que el missatge buit de Zapatero de l’Espanya optimista qualla per si sol. I si concretem, el govern s’ha venut a ETA i Espanya es desmembra, i esclar quan la mentida és tan grossa a Zapatero només li cal posar cara de bon noi i dir que Aznar va dir allò del ‘Movimiento de Liberación Nacional Vasco’ o que Catalunya avui està més unida a Espanya per l’AVE i tot arreglat.

Zapatero és un president i Rajoy un aprenent, llàstima que entremig hi estem nosaltres, mirant-nos-ho tot des d’una barrera que fa temps que hauríem d’haver saltat. Com deia avui el President Pujol cal que hi hagi una “reacció pròpia” perquè sinó el missatge que rebran PSOE i PP és que és igual incomplir promeses i maltractar-nos. Entendran que als catalans se’ls pot mentir i atacar tranquil·lament perquè mai hi ha càstig i sense càstig no som més que un sac de vots.

Més immigració

Sí, és cert que la temàtica de la immigració cal que sigui abordada sense més dilació i especialment en el que fa referència als seus aspectes més espinosos. Un d’ells és el del respecte als valors i costums propis de la comunitat receptora. Cal que això sigui debatut en campanya electoral i fora d’ella, però m’entristeix veure com cada vegada els eslógans polítics són més simples i frívols i van destinats a la mera caça ràpida del vot. 

No crec que suposi cap problema que els immigrants es comprometin d’alguna manera en l’acceptació d’uns costums i d’uns valors en les societats d’acollida, això es practica ja a diversos països europeus  i si es fa ben fet ha de conduir a una millor integració dels nouvinguts i a una major cohesió social. El problema es presenta quan aquesta política es proposa des de la sospita cap a la immigració, per no dir des d’un racisme encobert , i amb intencions merament electorals. Ara toca ser dur amb els immigrants com fins fa ben poc tocava ser-ho amb els catalans. Rajoy ens proposa un contracte que haurien de signar els nouvinguts en el que es comprometen a “complir les lleis, aprendre la llengua i respectar els costums” del país. Se m’acudeixen diverses preguntes: Primera, com es pot signar un contrate on et compromets a complir la llei? La llei es compleix o no es compleix i qui no ho fa pateix una sèrie de conseqüències, però no es pot proposar fer una llei per fer que la gent compleixi la llei. Els immigrants, pel simple fet de ser persones que viuen en un estat, ja hi estan obligats a complir la llei, o no? Segona, quins costums, i qui decideix els que estaran en aquest contracte? I tercera, de quin país parla Rajoy, o dit d’una altra manera, el que ens planteja és que els immigrants aprenguin el català? 

Penso que cal fer una política clara d’integració dels immigrants en la que aquests acabin coneixent i respectant  no només els costums sinó els valors sobre els que s’assenta la nostra convivència, i cal que entenguin que ni per motius religiosos ni per determinades convencions es pot atemptar contra els valors bàsics de la nostra societat, bàsicament la llibertat i la igualtat dels individus. Crec que cal ser clar en la defensa de les normes socials que garanteixen aquesta llibertat i aquesta igualtat i cal aprofitar l’escola per ensenyar aquests valors, per cert no només als immigrants, per anar bastint una societat més  respectuosa i cohesionada. Finalment, penso que la creació de riquesa és la millor arma d’integració i per tant cal que no només els immigrants, sinó tot el conjunt social pugui treballar, progressar econòmicament i guanyar diners, però aquí ja entraríem en qüestions de política i ideologia econòmica que ens portarien a un altre debat.  

Tot això és important, però treure’s de la màniga contractes per complir costums o lleis per complir la llei a un mes de les eleccions em sona a ui que em falten tres mil vots pel cinquè diputat i em començo a posar nerviós.